S'aixeca. Per la seva finestra no hi entra la llum com de costum. Grisor al cel. La gent es mou decidida, esquivant les gotes d'aigua que cauen d'aquella tristor de dia. Tapades fins a dalt, estrenant les noves gavardines i els paraigües que tenien guardats de la primavera anterior. Un home corre entre els pocs cotxes que caminen per la carretera amb un diari sota el braç. Un matrimoni gran s'aixopluga a una cantonada del carrer esperant potser que surti el sol. I un "tres anyets" salta entre els basals d'aigua que han quedat d'aquesta nit plujosa. I de cop somriu. Somriu al recordar aquell viatge. Aquell moment d'infantilisme i innocència d'aquell viatge. Aquella amiga que d'aquí unes veurà i aquelles corredisses en un parc forester ple de basals d'aigua que van absorbir aquell "mal rotllo" d'ambient que es respirava aquell matí de febrer. Holanda. Quedar-se xopes després de fer una mica la criatura. I de cop, en aquella habitació on no hi entra el sol de bon matí, s'il·lumina de cop. Sona "girls just wanna have fun".
Mira per la finestra i observa. Ves m'és enllà del que veus i potser, només potser (depèn de tu) veuràs el sol que va fa avui. Doncs perquè algú em va qüestionar un cop "por qué un día de lluvia no puede ser radiante?"
Avui serà un gran dia.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada