No sabem el que tenim fins que ho perdem. Plora. Es pensava que ho tenia tot. Tenia una feina, una dona que l'estimava, uns fills, una casa. Tot. I ara té esclerosis lateral amiotròfica i li costa parlar, caminar. Ara però, és feliç. S'ha tret la vena dels ulls que ho tapava tot i es pregunta per què no haurà viscut més la vida que creia seva. Per què. "Per què" és la seva única pregunta avui. Viure la vida. Viure-la i no esperar a fer allò que desitgem fer en un altre moment. A què estem esperant a actuar? A viure?
Abans tot era viure amb tant sols una part d'ell. Ara vol viure al 100%. Ara, quan la vida li ha arrancat de cop allò que li tapava als ulls. Allò que no li permetia veure que la vida són dos dies i un te'l passes dormint. Des de la seva persona i la seva experiència ens diu que VISQUEM. Que aprofitem cada moment i que lluitem pel que volem. Que disfrutem cada abraçada. Cada petó. Cada instant. Cada mirada. Cada somriure. Cada baralla. Cada reconciliació. Que estimem als qui ens envolten i que gaudim del que tenim. Que vestim un somriure i no una llàgrima i que ho transmetem.
"Quiero ser extraordinario. Y voy a ser extraordinario. Con amor lo lograré. Y seguiré aprendiendo y disfrutando (...) No se trata de vivir la vida como si se acabara el mundo, pero si hoy fuera el última día de mi vida...¿Estaría contento de cómo lo he vivido? Se acabo el sobrevivir. La vida es un regalo que debemos agradecer y sentir plenamente. Mi vida ya no es mía, pero ahora....empiezo a vivir."
A vegades un oblida el que és realment important per ell/ella. Hi ha persones que són afortunades d'adonar-se a temps i pot canviar-ho i reaccionar. Altres que no. Espero que siguem dels que ens adonem del que tenim i ho valorem, abans que sigui massa tard. Comença a viure tu també, abans que sigui massa tard.
https://www.youtube.com/watch?v=2nkuN9GivXo&hd=1
