diumenge, 16 de març del 2014

El passat en passat es queda.

Gent que mira massa el passat. Què pots esperar treure'n. El passat és qui et construeix i el que ha fet que siguessis tal com ets ara, però tanta importància li has de donar per viure? No entén el per què de tanta discussió. No entén per què ara ha de retreure-li res. Realment és perquè vol normalitzar el present? Canviar el possible futur? Creu que ara ho pot solucionar tot, com per art de màgia. Possiblement podria aconseguir-ho, però de veritat ha de donar aquesta "oportunitat"? No es creu una persona tant fàcil. És que ja no és fàcil, és conveniència. Realment li convé parlar amb ella, ara? Ara. Què vol aquesta persona d'ella, ara. Quanta revolució. Quantes tempestes hauria de reviure. Quants moments. Passat. Tot queda enrere. Ha canviat i no vol tornar a reviure-ho. És això el problema, està massa bé ara. Prou. El seu cos. El seu cap. El seu cor han dit prou. 

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada