Entendre el volar

Necessita saber que estaràs a allà en els bons i els mals moments. 

Li regalimen les llàgrimes per les galtes al adonar-se que no és així, que no és ell qui estarà dia rere dia. És forta, se n'ensortirà, però sap que no és ell. Al menys no ara.

Té la sensació de que ell mai la comprendrà del tot,, que no arribarà el dia en que la miri als ulls i li digui com se sent. Que l'abraci i tot el dolor desaparegui. Que l'acaricïi i sigui capaç de sentir què li passa. No, ell no és el tipus de noi que se n'adona d'aquestes coses. Massa ganes de conèixer-la, massa ganes de córrer. No. No pot sortir bé si ell no la deixa volar. 

Respirar, només li demana respirar....és molt demanar?

Tocant de peus a terra

I de cop i volta te n'adones que un simple somriure, una simple cançó, un petit record, una imatge et fa tocar un altre cop de peus a terra. I somrius. Només tu saps el per què. Només tu saps que aquest túnel on camines sense rumb té un sentit, una finalitat, un destí. 

Només tu pots escollir com continuar per aquest trontoll de vida que portes, com arreglar les coses, com canviar-les. Només tu i ningú més. 

I és aleshores quan s'aixeca del terra, s'eixuga les llàgrimes, es mira al mirall i es diu a si mateixa que pot, pot i ho aconseguirà. Res del que li falta, res del que l'atropella i la frena permetrà que recaigui de nou. 

Es posa els talons, es pinta els llavis de vermell i surt per la porta. Avui se sent segura de continuar caminant.