És increïble. M'han donat la cançó perfecte. La cançó que expressa completament el que sento. Qui m'havia de dir que el teu millor amic posaria a l'abast una cantant com la francesa Joyce Jonathan. Sí, "moi je me dis que c'est toi, tu es celui qui rythme mes bonheurs, qui rythme mes humeurs"("Em dic que ets tu. Ets qui marca el ritme de la meva felicitat. Qui marca el ritme del meu bon humor"). És cert, sempre que penso amb tu , parlo amb tu...sóc tant feliç. Un abans i un després de veure't.
M'encanta mirar-te als ulls i que m'estiguis dient que tot està bé, que tot anirà bé, "ça ira". Em tranquil·litzes. Que sàpigues el que penso en cada moment... Tot i que sembla impossible, doncs quasi no ens coneixem, però creu-me quan et dic que m'atreviria a dir que em coneixes molt més que altres que em coneixen de fa més temps. És ben cert que "tu comprends tous mes silences chacun de mes petits moments d'absence"("Tu comprens tots els meus silencis, cada un dels meus petits moments d'absència"). No sé cóm ho fas, però t'asseguro que ho aconsegueixes. Així que et proposo, com diu la cançó que ens arrisquem, que "au pire on aura des souvenirs des jolis moments dans les tiroirs"("en el pitjor dels casos tindrem records dels bons moments en els calaixos"), però que si no ho intentem, no sabrem mai com hagués sigut aquesta bella historia de dos. Aquest "rencontre par hasard"("trobada de casualitat"), perquè saps? No crec que fos per casualitat. SO: Do you want to take this branch with me?
https://www.youtube.com/watch?v=TxWLybPwBzs
https://www.youtube.com/watch?v=TxWLybPwBzs
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada