D'empeus al penya-segat

Un precipici. I ara què?- Es pregunta. Es troba en un penya-segat de roca verda. Molsosa. De paisatge preciós i fàcil de mirar enrere. Ben bé a la punta però, al punt precís per no caure. Al seu davant: un món indecís i desconegut per ella. Un blau cel que es confon amb el blau del mar espumós que té als seus peus. Roques punxudes, juntament amb roques amb molsa per on pot relliscar però alhora li poden atenuar la caiguda. Sí, no sap què farà d'ara en endavant. Es troba aquí, en un paisatge final. Un final d'etapa. I ara? Ara li toca decidir una decisió, pensa, de les més importants: el seu futur professional. Ja no parla d'altre futur que no sigui el professional; seria encara més complicada la resposta. Llençar-se o no llençar-se? En quina direcció? Quin camí agafar? És ben bé que se sent més insegura que mai. Prou ho és en decisions petites. Aquesta la supera. Però només per ara. Trobarà resposta, n'està segura. Se n'ensortirà. Tant que predica el "positivisme"; ho aconseguirà. Així que decideix, de moment, aturar-se en aquest punt a ran de terra i, abans de llençar-se, opta per agafar bolígraf i paper i endinsar-se en la recerca del lloc i camí que vol escollir. Sí. Tant evitar aquest moment, impregnada de tanta "comoditat", i... "aquest moment ha arribat". Amb il·lusió? 

Cara el vent

Engega el motor. Prem el botó de la ràdio i la música es desprèn, al compàs del seu estat d'ànim. No sap com s'ho fa: sempre la música que necessita. Obra la finestra. L'aire fresc captiva cada racó de la seva pell, aixecant-li la samarreta. Agafa velocitat. Cada cop més. Gaudeix del moment. Se sent a gust amb sí mateixa. La temperatura perfecta. Cara al vent.

Canta. Allibera tensions i neguits del dia. Retomba el cotxe a ritme de rock i aprofita per pujar el volum, accelerar i cantar encara més fort. Gira el volant. Corba. Accelera. Frena. Torna a accelerar. Les seves mans van molt ràpid. Toquen cada part del volant, a gran velocitat, seguint el ritme de la cançó que sent per dins. No pot obvià de moure el seu cos. Tota ella està en moviment. Últimes notes.

Apaga el motor. El silenci pulcre tallat pel soroll de la seva respiració. La sensació de benestar que no sap explicar. No hi ha ningú. No s'escolta res. No l'escolta ningú. 

Res.

L'escolta del silenci.