Obro els ulls i ja torno a ser a la ciutat on visc. Sí, tot ha passat ja. Diuen que els bons moments passen més ràpid que els dolents. Podria ser al revés.
Viatjo onze dies enrere i puc recordar cada moment que ha fet d'aquest viatge ÚNIC. Únic sí. Aquesta és la paraula. Miro enrere i veig a totes les persones que m'ha sorprès conèixer, tots els paisatges que m'han fet obrir els ulls en molts aspectes. Tots aquells actes que m'han fet pensar sobre aquella gent. Tot el que m'emporto. Tot el que m'ha fet canviar una mica en la meva persona. Totes aquelles reflexions.
Busco entre els recons més insòlids de la meva memòria i visualitzo aquell primer moment, aquell petit i curt instant només arribar al aeroport i creure que a allà s'iniciava un nou viatge, una explosió d'experiències que ara se que no oblidarem mai.
Utrecht, una ciutat de nines preciosa, on perdre's entre els carrers dels voltants de Dom entre Coffe's shops i turisme amagat. Nois que baixen de les seves bicicletes escopetajades per ajudar a dues noies a trobar el carrer on s'allotjaran aquella nit. Fred als ossos apagat per un cafè de cortesia en el Hostel reservat. Una habitació compartida i un menjador habitat per tot d'estudiants compartint anècdotes del dia a dia. Una cuina on tot és possible i una porta oberta amb sorpresa.
Itàlia, Polònia...
Amsterdam, ciutat de la nit, de les drogues i el sexe. Ciutat de molts turistes. Ciutat de molts joves. Ciutat de diversió. Ciutat on tot s'hi val.
Habitació compartida. Vuit. Distribucions desproporcionades. Nits insuperables. Pujades i baixades de tensió. Música, joins i lovely people.
Texel. Prats insòlids, allunyats de tot. Verds, blaus. Ovelles que no semblen ovelles, cotxes que et miren amb cara de no saber què passa, pluges inesperades, vent que t'empaita. Restaurants que entres i mai saps quan sortiràs. Rams de roses sobre el llit de l'habitació. Sorpreses. Moltes sorpreses inesperades...
I aixeca la mirada i veu a aquell ocell sense retrocés. Vola i vola però no avança...
Arnhem i hostels allunyats de la civilització. Hores de trajectes, motivació sota límits. Fred, foscor, por. Es teníen l'una a l'altra, sort d'això. Gent encantadora i alguna que altra transferència. Caiguda de gots, taules molles i homes observadors. Habitacions per a nines, dues en concret molt cansades de tants quilòmetres ja recorreguts però amb poques ganes de deixar aquest país que les ha acollit tant i tant bé.
Busco entre els recons més insòlids de la meva memòria i visualitzo aquell primer moment, aquell petit i curt instant només arribar al aeroport i creure que a allà s'iniciava un nou viatge, una explosió d'experiències que ara se que no oblidarem mai.
Utrecht, una ciutat de nines preciosa, on perdre's entre els carrers dels voltants de Dom entre Coffe's shops i turisme amagat. Nois que baixen de les seves bicicletes escopetajades per ajudar a dues noies a trobar el carrer on s'allotjaran aquella nit. Fred als ossos apagat per un cafè de cortesia en el Hostel reservat. Una habitació compartida i un menjador habitat per tot d'estudiants compartint anècdotes del dia a dia. Una cuina on tot és possible i una porta oberta amb sorpresa.
Itàlia, Polònia...
Amsterdam, ciutat de la nit, de les drogues i el sexe. Ciutat de molts turistes. Ciutat de molts joves. Ciutat de diversió. Ciutat on tot s'hi val.
Habitació compartida. Vuit. Distribucions desproporcionades. Nits insuperables. Pujades i baixades de tensió. Música, joins i lovely people.
Texel. Prats insòlids, allunyats de tot. Verds, blaus. Ovelles que no semblen ovelles, cotxes que et miren amb cara de no saber què passa, pluges inesperades, vent que t'empaita. Restaurants que entres i mai saps quan sortiràs. Rams de roses sobre el llit de l'habitació. Sorpreses. Moltes sorpreses inesperades...
I aixeca la mirada i veu a aquell ocell sense retrocés. Vola i vola però no avança...
Arnhem i hostels allunyats de la civilització. Hores de trajectes, motivació sota límits. Fred, foscor, por. Es teníen l'una a l'altra, sort d'això. Gent encantadora i alguna que altra transferència. Caiguda de gots, taules molles i homes observadors. Habitacions per a nines, dues en concret molt cansades de tants quilòmetres ja recorreguts però amb poques ganes de deixar aquest país que les ha acollit tant i tant bé.
Hores de xerrera, caminates, curses, volts i menjars juntes. Riatlleres, enfadades, il·lusionades, somiatruites, optimistes, realistes, captivadores, felices de la vida. Sí, uns dies increïbles per a les dues.
Merci Nederland. Merci Laura Bergillos Pedraza :) Ha sigut un plaer! Un gran gran plaer :)
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada