Es pot tornar boja una per enyorança? Pot algú embogir per això? És ben bé que el temps l'afecta. Aquests núvols que envaeixen la ciutat on es troba avui estan guanyant la partida. Se l'emporten a un món de tristesa i melancolia. No li agrada gens estar així, inclús està de mal humor.
Mira constantment el seu mòbil. Pendent dels seus missatges. Li diria coses cada minut. Cada minut que passa la desespera. No el pot atabalar tant, se'n cansaria. Necessita tenir-lo al seu costat. Com és possible? Com?
1.200 km els separen. 1200. Una xifra massa elevada per poder-lo abraçar tantes vegades com ella voldria. Massa lluny per poder-li acariciar la mà. Per poder-li mirar als ulls. Per poder compartir moments amb ell. Moments físics. Are you real? Tot i així el sento molt aprop. De moment. Quant de temps creu que aguantarà així? Ella necessita de carinyo, necessita de contacte físic quasi bé constant. Ell necessita de les seves carícies, la seva mirada i els seus petons, de les seves abraçades. Ella que la mimi. Ell que hi sigui.
Mira per la finestra. Núvols. Núvols i més núvols. Tristor i fredor a l'ambient.
És ben bé que el temps l'afecta. El troba massa a faltar.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada