Els diu que se'ls estima però no els hi demostra. No se n'adona de la importància dels actes fins que no ho perd tot. Les fulles del seu àrbre de la vida cauen per cada mot que pronuncia sense sentit. Us heu adonat de la quantitat de paraules que ens diem tant sols per dir?
Quan perd la dona. Quan perd el fill. Quan perd la feina que tant ha idolatrat i tant li ha costat d'aconseguir. Quan veu que la seva mare el valora quan ell es pensava que només demanava pel seu marit. Quan exclou tot el rencor, odi i ràbia que hi ha dins seu. És només aleshores quan realment es veu i es coneix a sí mateix. Es valora i es respecte. És només aleshores quan pot valorar i respectar als qui l'envolten. Quan pot estimar a aquells que l'adoren i quan pot DEMOSTRAR realment que ell també estima, sent i viu.
És aleshores quan guanya a una dona que estima. Quan guanya a un fill que adora. Quan guanya una feina que aprecia i sent. Quan veu a la seva mare com a una gran persona. Quan dins seu només hi ha esperança, plenitud y felicitat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada