Necessita saber que estaràs a allà en els bons i els mals moments.
Li regalimen les llàgrimes per les galtes al adonar-se que no és així, que no és ell qui estarà dia rere dia. És forta, se n'ensortirà, però sap que no és ell. Al menys no ara.
Té la sensació de que ell mai la comprendrà del tot,, que no arribarà el dia en que la miri als ulls i li digui com se sent. Que l'abraci i tot el dolor desaparegui. Que l'acaricïi i sigui capaç de sentir què li passa. No, ell no és el tipus de noi que se n'adona d'aquestes coses. Massa ganes de conèixer-la, massa ganes de córrer. No. No pot sortir bé si ell no la deixa volar.
Respirar, només li demana respirar....és molt demanar?
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada