I de cop i volta te n'adones que un simple somriure, una simple cançó, un petit record, una imatge et fa tocar un altre cop de peus a terra. I somrius. Només tu saps el per què. Només tu saps que aquest túnel on camines sense rumb té un sentit, una finalitat, un destí.
Només tu pots escollir com continuar per aquest trontoll de vida que portes, com arreglar les coses, com canviar-les. Només tu i ningú més.
I és aleshores quan s'aixeca del terra, s'eixuga les llàgrimes, es mira al mirall i es diu a si mateixa que pot, pot i ho aconseguirà. Res del que li falta, res del que l'atropella i la frena permetrà que recaigui de nou.
Es posa els talons, es pinta els llavis de vermell i surt per la porta. Avui se sent segura de continuar caminant.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada