La veu. Té els ulls com a plats. Agafat de la mà del seu germà suspira i d'un sol crit pronuncia el seu nom amb un castellà poc comú, propi del llenguatge dels més petits, sense tant sols saber pronunciar la "r". No se sap ben be el perquè de tant de carinyo, però està clar que hi és. "Qué haremos hoy?!" - li pregunta amb entusiasme.
Ella, cansada, decideix agafar-lo per banda i axuxar-lo fins que digui prou. I no és tendre acabar així la jornada? No vol a ningú més; tant sols a ella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada