Engega el motor. Prem el botó de la ràdio i la música es desprèn, al compàs del seu estat d'ànim. No sap com s'ho fa: sempre la música que necessita. Obra la finestra. L'aire fresc captiva cada racó de la seva pell, aixecant-li la samarreta. Agafa velocitat. Cada cop més. Gaudeix del moment. Se sent a gust amb sí mateixa. La temperatura perfecta. Cara al vent.
Canta. Allibera tensions i neguits del dia. Retomba el cotxe a ritme de rock i aprofita per pujar el volum, accelerar i cantar encara més fort. Gira el volant. Corba. Accelera. Frena. Torna a accelerar. Les seves mans van molt ràpid. Toquen cada part del volant, a gran velocitat, seguint el ritme de la cançó que sent per dins. No pot obvià de moure el seu cos. Tota ella està en moviment. Últimes notes.
Apaga el motor. El silenci pulcre tallat pel soroll de la seva respiració. La sensació de benestar que no sap explicar. No hi ha ningú. No s'escolta res. No l'escolta ningú.
Res.
L'escolta del silenci.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada